We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Desaprendiendo lo aprendido

by Sílvia Tomàs

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
Canto 02:30
Canto porque hay que decir algo, canto para dar que decir, per no mesurar paraules, canto el que sento que mamo. Canto para contar que andan cantando, para contar que ando, per compartir nostres entranyes, canto perquè les idees ballin. Canto porque entre verdadero y falso se esconden bagualas y cantos. Canto colorín colorado, este cuento se ha acabado. De mons n'hi ha de molt més macos i lluitarem per poder cantar-los. Canto porque obedecemos callados. Canto porque la voz se nos escapa. Canto perquè la indiferència es-clava. Canto perquè la música ens declara. Canto para curar de espanto el llanto. Canto para verme entre otros tantos. Canto la ràbia a qui reparteix l'ànsia. Canto l'amor que ens han prohibit i estalla!
2.
Les institucions mai entendran la nostra manera de fer, l'escola mai explicarà la lliçó de l'empoderament, la indústria mai permetrà l'autonomia col·lectiva i a la presó mai cabrà la nostra desobediència. La policia no podrà capturar les ànimes lliures, el jutge no podrà emetre cap sentència, els advocats no podran defensar cap acció i a la presó mai cabrà la nostra desobediència. El capitalisme no ens tallarà les ales, la premsa no tindrà cap compareixença, la revolució no serà televisada i a la presó mai cabrà la nostra desobediència. Els bancs no podran guardar la nostra riquesa, el mercat no podrà comprar la nostra essència, l'Estat no podrà dictar-nos les ordres i a la presó mai cabrà la nostra desobediència. L'autoorganització no serà mediatitzada, el suport mutu acabarà amb la seva assistència, la transformació radical no sortirà als manuals i a la presó mai cabrà la nostra desobediència, i a la presó no hi cap la nostra desobediència, ja les presons no hi caben.
3.
Terra 04:12
Terra de lluites pioneres, d'esquerdes verges entre veïna i frontera. Terra de muntanyes amb pins negres i rius d'aigua valenta. Terra de lluites pioneres que davant la incertesa entona cants d'antigues guerres. Terra de preguntes sotmeses, de respostes incompletes. Terra que com tota altra terra, vol estar per qui està amb ella i no deixar-se estendre. Terra que el que demana per ella, ho demana per la terra que no entén de línies rectes. Terra que vol decidir sobre ella, terra que estima la terra i que veu el riu més enllà. De terres n'hi ha moltes, de terra n'hi ha una. No és independent la terra de la terra on neix la vida. És independent la lluna del sol? L'aire del vent? L'aigua del cel? El riu del torrent? La terra de què? Som independents del passat? Independents del present? Independents del que passa a l'altra punta, a algun indret? De moment, depenem de la guerra, de l'explotació, d'un compte bancari, d'un patró, d'un pis sense racó, d'una pastilleta que ens fa sentir millor, de la televisió, dels aliments quilomètrics, dels valors estètics... Independents de qui? Independents de què? Terra que no toca la terra és una terra que crema sota el ciment que l'ofega... Hi ha ciment que es forja a terra a cops d'or negre i bandera, i si el reclam de la terra és sumar les diferències, com farem front a la bèstia que se'ns vol menjar la terra? Si darrera les fronteres hi ha germans que estimen la terra, amb tantes altres llengües, i darrera i dins de la frontera hi ha qui ens vol prendre la terra per acumular riqueses convertides en escletxes, en parcel·les que envenenen i en boscos cremats per vendre! Terra de lluites pioneres, d'esquerdes verges entre veïna i frontera. Terra de preguntes sotmeses, de respostes incompletes...
4.
Nos siguen 03:04
Nos siguen ojos viciosos para controlar quién somos, como si fueramos pocas las que andamos con ganas de todo. Se alerta del aire que remueve el desencaje nos les queda más que improvisar bolsillos falsos. En este teatro empezamos a atar los cabos somos marionetas vivas que van cortando lazos. Lazos que nos mantienen a un lado que asumen apoderados que nos prefieren atados. Lazos de rutinas y pagos, de quieros y peros lazos que nos mantienen. Y así nos tienen enlazados a su muerte, y así nos tienen enlazados a su muerte Y el desenlace es desenlazar la muerte, y el desenlace es el lazo roto y suelto. Nos siguen ojos lujosos temerosos de los locos que pretenden vivir con poco, en la abundancia de atender lo que es de todos destruyendo últimos años gloriosos. Se alertan de la lluvia que trae nueva frescura, no les queda más que improvisar leyes absurdas. Cuando uno se advierte de la gravedad latente le debe a su vida desobedecer al miedo. Miedo que estanca el pensamiento remedio de ir cumpliendo lo establecido y recto. Miedo a desenlazar lo impuesto obedeciendo hasta el lamento el último firmamento. Y así nos tienen, enlazados a su muerte, y el desenlace es desenlazar la muerte, y el desenlace es ver su muerte habiendo aprendido la vida, el desenlace es ver su muerte habiendo aprendido la vida, habiendo aprendido la vida, habiendo aprendido la vida...
5.
Plora igual que plores tu. L'esgota de l'ànima, impotència que esdevé ràbia, igual que ràbies tu. Si et prenen tot l'esma, suor que esdevé en pobresa, igual que ets pobre tu. Si no veus la trampa darrera una balança que estanca, igual que estanques tu. Sense posar cara als esclaus que fan falta per estar igual com estàs tu. Alegria cobrada, mentida indiferent que es torna en arma igual que ets arma tu. Darrera una pantalla som projectils de misèria humana, igual que ets humana tu. Si comprens dites paraules més enllà de plorar-les, volem actes igual que ets acte tu. Si transformes el que conformes, valentia d'afrontar el canvi que ens toca, el canvi que et toca, el canvi que em toca, el canvi que els toca...
6.
No vull ser una imatge passada per aigua. No estic on estava quan no miraves. No sóc una cara, sóc polaritat carregada. I no tinc més que paraules per protegir-me les espatlles. No sé res més del què conec i vull conèixer. No crido quan em sento amb el dret! No em callo quan davant em gela el fred! No em calmo quan la calma és una llei! No ressalto en el respecte diferent. No m'exalto quan m'observen ulls serens i, sobretot, no m'escapo perquè no fujo corrents. No, jo ara dic no. Sento que no. Sento del dol un suau bressol que em diu que no. No a estar sempre alerta a donar-te per por a ser invisible i no veure'm. Si és així em perdo, si és així et perds. Seria interessant veure afònic el gall. Seria interessant veure afònic el gall. No, jo ara dic no. Sento que no. Sento del dol un suau bressol que em diu que no. No a apropiar-nos les pors per fer-les llavors del que vam ser i no som. Si és així em perdo, si és així et perds. Seria interessant veure com l'ànsia es va apagant. Seria interessant viure com l'ànsia es va apagant. No, jo ara dic no. No perquè sí. Vull estar tranquil·la, acariciant-me... qui sóc jo. Qui sóc jo?
7.
Me duele 04:04
Me duele ser recuerdo cuando termina lo bueno. Me duele haberte dicho lo que dije ¿y ahora qué? Me duele aprenderlo todo en el camino y entenderlo después. Me duele reconocer lo efímero otra vez. Me duele cuando hablamos de lo que hablamos y del presente ya no hablamos. Me duele si reflejo cada mapa de nuestros sueños. Me duele si reflejo cada mapa de nuestros cuerpos. Me duele haberte tenido porque es así como nos perdimos. Me duele haberte querido, amado después y querido otra vez. Me duele porque aún te amo, mas ya no te quiero y ¿qué viene después? Me duele porqué curar escuece y así endurece el tiempo. Me duele y sé que en eso somos también como espejos. Nos duele la juventud de no saber mejor hacerlo. Aprendimos de preguntas sin respuestas, aprendimos de cuestiones eternas. Nos duele porqué estamos vivos y eso sí que lo hemos sentido. Nos duele pero estamos felices de encontrar en las sombras lo invisible tras sus formas, lo invisible entre las sombras. Me duele no poder más que cantar y no conocer el cante hondo para entender que el dolor, si es amor, es bello dolor. El dolor cuando es amor, tú eres bello, dolor.
8.
Cants a casa 03:38
Mare, voldria explicar-te; dins meu hi ha vides, més que la meva. Són les vides que encara estan vives, se'n recorden d'altres vides que ens deixen marques que estan vives. Mare, voldria escoltar-te; si en el bressol que ens va donar ales tu també et cuidaves. Mama, clar que et mereixes la calma, la tranquil·litat de qui es dóna pels altres. Quin fart d'històries s'han anat desenfilant Mare, tu saps quantes estrelles han passat. Pare, voldria explicar-te; dins meu hi ha llum, lluita i melodia. Agraeixo aquest niu càlid compartit que m'ajuda a veure sentit a la nova era que estem parint. Pare, voldria escoltar-te; com converteixes en alegria la pena dels altres que és la teva. I en comprensió l'odi als que fan mal, sense saber fan mal. Quin fart d'injustes situacions s'han arraigat Pare, quanta història més ens faran estudiar! No m'oblido de tu, germana de danses, qui m'acompanyes en les balances. Qui em recorda que la diferència és grata. Germana de danses, vals tant com els altres, no amaguis les ganes, són bellesa si es fan ales, són tendresa pels qui passen... Niu d'abraçades, monòlegs menjant a taula, negociant hores llargues, somriures i llàgrimes... Una filla que passa i us dóna les gràcies, una filla que passa...
9.
Todo se mueve, es sencillo vomitar al hablar. Se encoge de hombros el que no atendió a su mitad. Se lleva el viento la mordaza del sustento, ¡atento! Nos trae el agua la vida, ahogando lamentos. Todo se mece, es sencillo quedarse atrás. Gira su rostro el que no quiere ver por dónde va. Tiembla en el cielo castillos hechos de sangre y de hielo, y en la tierra se abren surcos para sembrar algo nuevo. Todo se teje, es sencillo dolerse al caminar. Se sienta entonces el que no se cura entre los demás. Vuelven los pueblos con pueblerinos para encontrarnos entre vecinos. Los no lugares se entierran repoblando viejos caminos. Todo envejece, es sencillo quedarse en un impás. ¿Nos ata el tiempo, o es cadena el tiempo para seguir sin avanzar? Todo se muere, es sencillo creer en algo más. Entre las runas del llanto se oyen cantos dispuestos a actuar. Todo revuelve y vuelve para volver a encantar, que entre tanto adiestramiento se nos olvidó crear. Después del suelo está la fuente que alimenta el pensamiento. Antes que el dedo están las manos que transforman el juicio en derecho, la necesidad en deseo.
10.
¿Quién soy cuando no estoy, quién soy cuando no estoy..? Ni en el pensamiento, ni en la acción... Dejo de ser el centro de la emoción ego angustiado con sol y edad de soledad, de soledad... ¿Quién soy cuando no estoy, quién soy cuando no estoy? Si no me puedo ver quién soy, si no hay ojos donde verme yo... Si no me miras, no Si no me miras, no sabes dónde estoy, Si sabes dónde estoy... ¿Quién soy cuando me voy, quién soy cuando me voy? Intentando no olvidar dónde estoy. ¿Quién soy si no me voy, quién soy si no me voy? Intentando fortaleza en confusión, intentando fortaleza en confusión. ¿Quién soy cuando me doy, quién soy cuando me doy? Libertad de expresión a riendas de la pasión. ¿Quién soy si no me doy, quién soy si no me doy? Las heridas de ayer mezcladas con las de hoy. ¡¿Quién soy cuando me doy, quién soy si no me doy...?!

about

Durant aquests dos últims anys, les preguntes han anat en augment i les respostes han estat i estan sent moltes i diferents. Aquestes cançons sorgeixen d’aquestes respostes que encara es pregunten i d’aquestes preguntes que es van responent.

Aprenent a desapendre és el títol que pretén, amb el seu gerundi, donar sentit a les accions personals i col·lectives que s’estan donant ara.

Qüestionant i reformulant l’estructura integral que conforma les nostres vides. Amb aquest sentiment d’agraïment, comparteixo la música que hi és sempre present.

A vosaltres, a nosaltres, a totes les humanes. Gràcies.

silviatomas.net

credits

released June 10, 2014

Sílvia Tomàs: Veu i guitarra
Mateo Martínez: Guitarra flamenca
Guillem Boada Ferrer: Piano
Sergi Fabregas: Baix
Mel Giovanna Beltrán Nuñez: Percussió
Elena Milà Fortuny: Low Whistle (Flauta irlandesa)
Coros: Mateo Martínez, Sergi Fàbregas, Rebor

Producció executiva: Sergi Fàbregas

Gravat per Rebor a l'estudi L'ametlla Feliç
(excepte “Me duele”, gravada a l'estudi Natural Killer)

Mescla i masterització: Natural Killer

Art gràfic i pre-impressió: X Salvat Ge i Anna Albuixech

Contacte: contacte@silviatomas.net
Web: silviatomas.net

Lletres i composicions de Sílvia Tomàs
(excepte "Desobediència", escrita per X Salvat Ge)

license

Some rights reserved. Please refer to individual track pages for license info.

tags

about

Sílvia Tomàs Trio Barcelona, Spain

Cançons d'autora - Sílvia Tomàs, Guillem Boada i Mateo Martínez - contacte@silviatomas.net

contact / help

Contact Sílvia Tomàs Trio

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Desaprendiendo lo aprendido, you may also like: